Un costum que té l'Helena és de llegir en qualsevol racó de la casa. A tot arreu hi han llibres, fins i tot a la cuina i al bany. Un altre costum que té és el de quan va obrir la porta o a buscar alguna cosa per veure, deixar el llibre obert per la pàgina boca avall, i un dels meus esports favorits és passar per sota i aconseguir que el llibre no caigui a terra ni es trenqui.
Fa poc va acabar "El Vertigen del trapezista" d'en Jesus Mª Tibau, el blocaire de Tens un racó dalt el món que de tant en tant visita la mossa i s'imprimeix els posts per llegir-los al metro.
Es tracta d'un llibre de contes curts, l'estil d'escriptura recorda a voltes a clàssics com la Rodorera de "La plaça del diamant". Tot i que totes les històries tenen un cert to de melangía, el vam trobar molt fotogràfic ja que descriu llocs com Cornudella (si no m'equivoco a prop de Siurana) i èpoques com la guerra civil que et fan visualitzar l'escena amb molta facilitat.
Un llibre molt recomanable per agafar-lo a estones curtes, ja que el pots llegir conte a conte sense perdre el fil (la lectura necessita atenció) i deixar-se sorprendre per històries aparentment senzilles però amb final sorprenents i inesperats que fa que t'enganxis per veure que passarà al pròxim compte.
Ahir quan el desava a l'estanteria la vaig sentir resar "Aviam quan en treu un altre de llibre...".
Pixel
9 comentarios:
Jo també el vaig llegir i com son histories es per estones curtes.Em va agradar molt. Petons a tu i el pixel.
La foto no té desperdici i el post és molt maco!
Encara el tinc pendent jo... :P
Al Jesús li encantarà!
ooh! Que mono el Pixel, sembleu l'Enriqueta i el Fellini de Macanudo, de Liniers.
moltíssimes gràcies pel comentari; em fa molta il.lusió.
El proper recull de contes, si no hi ha res de nou, per al mes de setembre
Doncs si el vareu trobar molt fotogràfic... a que espereu a sortir i fer aquelles fotografies que us suggereixen els contes!?
Jo me l'estic llegint, però vaig lent, de conte en conte.
Si que té un deix de melangia, però son històries que ens recorden un passat no tant llunyà. No oblidar és necessari.
Us recomano el blog, Fuentes de la Memòria: http://blogs.uab.cat/memoria/
Una abraçada
Em passaré per aquest blog.
Pixel, tu també ets un bitxo, pensa que els llibres s'han de cuidar... si un dia cau un i es trenca et faran pam, pam al culet!
La foto és divertidissima, crec que el Pixel és el gat més fotografiat del món.
Petons
PixelQuè noi no escarmentem oi? truquem a la super nany perque et posi a puesto? o al manso del gossos de la Cuatro?
StriperJolin Joan ens fem grans eh? que me'l vas recomanar tu....;)
Rita La foto va ser bastant espontània (abans de esbroncar-lo). Si tinc que avisar-lo a Jesus.
Marga Quina ilu veure't pel meu bloc!!! He buscat lo del Macanudo que curiós jejejeje, mola molt!! gràcies!!!
JesúsDe res, un plaer llegir-te mentres no bé el setembre continuaré tirant de bloc ;-)
Fra Miquel Gràcies pel bloc l'aniré consultant. I si tens raó, en algún raconet de les meves vacances haurè de visitar la zona del sud...
"E" Estela val la pena que t'hi passis, i si aquest gat està més que retratat jejejeje...
Utilitzes el Pixel com a punt de llibre? Trucaré als de la protectora d'animals :-)
Ja veig. Va fer de trapezista el gat i es fa fotre de lloros, oi?
Publicar un comentario en la entrada